El quincorn (Premi St. Jordi 98)

Más información sobre el libro

En el clímax del relat, Pròsper Colonel·la espera un xaman, però es troba un crupier que li mostra cinc cartes de pòquer. Mira-te-les, no són bones ni dolentes, tot depèn del joc. Les remena, les estén, en fa un ventall, en fa un acordió i les canvia de lloc a una velocitat prodigiosa. En vols triar una? Vols que la triï jo? Per on et sembla que tirarem? Cap a l'amor? Cap a la filosofia? Cap als diners? El menú de la vida. El mateix Pròsper, com a narrador, és el crupier que ofereix la visió del lloc on l'atzar s'enfronta amb l'elecció de lectures d'una història romàntica que és, successivament i alhora, crònica d'una passió absoluta, relat d'un cas de consciència i relació de la recerca històrica d'un Joc d'Escacs Tridimensional, que fa entreveure un conjunt complex d'operacions intel·lectuals.