Prudenci Bertrana Libros

Diego (o Dídac) Ruiz és un dels personatges més interessants de la cultura catalana de la primera meitat del segle xx. Megalòman, plurilingüe, amic de la controvèrsia, òptim narrador i filòsof de l’entusiasme, va exercir de metge psiquiatre i director del Manicomi de Salt entre 1908 i 1912. Josep Pla descriu el pas de Ruiz pel sanatori saltenc amb aquestes paraules: «És una de les coses més grosses que han passat en aquest segle en aquest país». Durant la seva estada en terres gironines, Ruiz va travar una forta amistat amb Prudenci Bertrana, amb qui arribarien a escriure, a quatre mans, l’escandalós opuscle La locura de Álvarez de Castro. Anys més tard, aquesta publicació valdria un consell de guerra a Bertrana. Ruiz havia emigrat i deixaria que el seu amic entomés en solitari les conseqüències de la publicació. Prudenci Bertrana covà durant anys la intenció de venjar-se literàriament de Ruiz i, finalment, l’any 1925, veia la llum la primera edició de Jo! Memòries d’un metge filòsof, un retrat de Diego Ruiz per personatge interposat. La societat de l’època va reconèixer perfectament qui s’amagava rere la figura de Daniel Pérez i l’escàndol va ser monumental. Les crítiques van ser nombroses i Bertrana hi va respondre amb un extens article a la Revista de Catalunya, que el lector trobarà reproduït al final d’aquest volum. La present edició, a cura de Guillem Molla, parteix del text definitiu establert per Bertrana l’any 1934.

Catalan

Josafat , publicada en 1906, conserva encara, des d'una perspectiva de més de setanta anys, tota la seva força i ocupa un loc destacat dins la narrativa catalana del segle XX. Un crític de les més recents promocions, Enric Sullà, diu de Josafat: "Es pot considerar com una obra moralitzant que pretén fer avorrir el vici mostrant-ne la lletgesa, però , tot i que la novel·la permet aquesta lectura, també és possible la interpretació contrària [...] Tanmateix cap de les dues interpretacions no esgota la capacitat significativa de l'obra, irreductible en la seva ambigüitat constitutiva, essència de moltes de les grans obres d'art." En aquesta edició de "El Cangur" presentem Josafat seguit de la narració El desig de pecar .

Aquesta edició revisada pren per base el text del 1912, millorat per l'autor.  Des del primer moment, Josafat (1907) va ser un revulsiu per la literatura catalana només comparable al que havien produït els Drames rurals de Víctor Català. En aquest cas, però, Bertrana ambientava la seva tragèdia no pas en un entorn al marge de la ciutat, sinó al cor mateix d' al campanar d'una catedral. La novel·la, colpidorament breu, és un dels cims del modernisme català i una de les narracions més escabroses que hagin donat les nostres lletres.

Narra la història del campaner de la catedral de Girona. El seu fanatisme religiós i el seu desig eròtic reprimit esclaten quan coneix Fineta, una prostituta àvida d?experiències sexuals violentes, amb la qual té relacions sexuals al campanar de la catedral. La idea de sacrilegi i de culpabilitat l?anirà corsecant fins a fer-lo matar Fineta.Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941) va ser un dels novel·listes més importants del modernisme. Membre destacat del grup gironí, va enfrontar-se a la vida cultural i provinciana de la ciutat com a novel·lista i narrador (amb Josafat, 1906, Nàufrags, 1907, i amb reculls de narracions com Crisàlides, 1907, i Proses bàrbares, 1912) i com a periodista i autor satíric. El 1912 es trasllada a Barcelona, dirigeix L?Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia i col.labora a El Poble Català i, més endavant, a la Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya, entre d?altres. El 1925 torna a la novel.la amb Jo! Memòries d?un metge filòsof i amb la trilogia Entre la terra i els núvols, formada per L?hereu (1931), El vagabund (1933) i L?impenitent (1948).