Emili Teixidor Libros

A medio camino entre la memoria y la ficción, Pan negro gira en torno a Andrés, un muchacho que crece en los años más crudos de la posguerra. Él pertenece al bando de los perdedores: su padre, hombre de firmes ideales republicanos, ha sido encarcelado por «rojo»; su madre se ha visto obligada a trabajar en la fábrica y confía a su hijo a unos parientes que viven en el campo. Poco a poco se produce un cambio sustancial en Andrés, que de perdedor pasa a sentirse ganador, en una metáfora del país que asimila la derrota y acepta, con pasividad, una victoria que no es la suya. A pesar de vivir lejos de sus padres, en un clima de miedo palpable, el tiempo en la masía está lleno de sentimientos y descubrimientos: el misterioso mundo de los adultos y los primeros pasos en las sendas del sexo. Es también un tiempo de amistades valientes, de cuentos explicados a la vera del fuego, de juegos al aire libre, de pan con vino y azúcar... de pan negro.

Renco, con su andar especial y su vieja maleta, llega a Montepinos. Montepinos no es un pueblo cualquiera. Pero Renco no lo sabe, y no imagina que su presencia provocará una pequeña revolución entre los personajes del lugar ni los misterios y aventuras que le esperan. Porque allí el muchacho hallará los recuerdos de una guerra y sus consecuencias y conocerá a personajes misteriosos que van en busca de un tesoro oculto del que Renco es el destinatario.

La hormiga Miga, harta de ir en fila siempre con sus compañeras, decide marcharse a ver mundo. Ayudada por otros animales, acaba subiendo hasta la cabeza de la jirafa Rafa, para saber qué se ve a tanta distancia del suelo. ¿Qué es lo que se podrá divisar desde un sitio tan alto? Una estupenda historia que muestra que hay distintas formas de ver la vida.

Llegir no és tan sols un plaer meravellós, sinó que també ens ajuda a entendre millor el món, a enfrontar-nos amb les nostres emocions, a madurar i a ser persones més completes. "Sense la literatura no seríem el que som. No seríem humans", sosté Emili Teixidor. Prestigiós autor de literatura infantil i juvenil, Teixidor aplega en aquest magnífic llibre les reflexions que ha destil·lat al llarg d'anys sobre la incitació a la lectura, el sentit de la literatura juvenil, els grans llibres que tot adolescent hauria d'haver llegit o, entre d'altres, el paper de l'escola, les biblioteques i les famílies en la formació de nous lectors que, amb la literatura, arribaran a ser millors persones.

Amb aquesta novel·la, Emili Teixidor torna al món de Pa negre, en un aspecte nou d'aquell temps de després de la guerra, el de l'entrada als pobles i comarques d'una tropa que aquest cop no és militar, sinó cultural. Són Els convidats, que vénen a adoctrinar amb les lletres el que han desfet les armes, amb l'ajut de la gent del país i col·laboradors convençuts de la seva corda. La peripècia personal dels protagonistes, que són múltiples, amb el rerefons d'un accident devastador i una celebració familiar, teixeix un lligam de relacions que posa en contacte els àmbits personals i grupals amb les tragèdies col·lectives.Amb un estil àgil i acurat, l'autor ens transporta a uns temps difícils, que alguns van qualificar de conquesta, amb tot de convidats a repartir-se les runes del desastre, des dels càrrecs centrals fins als autocars de treballadors forans per acabar d'omplir les fàbriques del tèxtil. Uns convidats innocents i culpables, exactament com els pobletans que els acullen.

L'Ocell de Foc és un aprenent de trobador que, rondant pels camins, descobreix la història del jove rei Jaume I i la lluita contra els càtars, l'ofici dels cavallers, la vida dels monestirs...

L'univers literari d'Emili Teixidor, tal com es mostra a Sic transit Glòria Swanson , parteix de la reconstrucció de la vida de postguerra a la comarca d'Osona, una vida plagada de mesquineses resistents i amb inesperades escletxes de llibertat. Teixidor mostra una singular capacitat d' evocació de la pròpia experiència, que sap transformar en una vibrant al·legoria dels límits inaprehensibles de les passions humanes.Sobre els contes que aplega Sic transit Glòria Swanson , Maria Aulèlia Capmany va "És un llibre de narracions d'una maduresa admirable, d'un domini de l'idioma que permet a l'autor totes les ruptures, totes les al·literacions, tots els populismes, sense perdre mai el ritme ni aquella última coherència del llenguatge que fa l'escriptor de veres. És un llibre terrible, també, ple de tendresa i sarcasme... Una prosa d'una rara saviesa." I Pere "La vida capolada, furtiva, feta de retalls, dels primers temps de la postguerra. Ningú no ho ha narrat millor."Sic transit Gloria Swanson va obtenir, en ser editat per primer cop, el Premi de la Crítica Serra d'Or 1980 a la millor obra de narrativa.

Els animals no paren d'anar a trobar la Formiga Piga perquè els aconselli. Sembla ben bé que la Formiga Piga tingui una botiga de consells. Un dia, però, cansada de donar consells, busca una altra manera d'ajudar-los a ser feliços.

La Formiga Piga no accepta la inactivitat de l'hivern i l'avorriment de la letargia... i s'inventa una manera divertida de passar el temps amb històries breus i petits contes que fan treballar el cervell.

La Formiga Piga emprèn noves aventures per trobar un desllorigador que pugui canviar la vida de totes les formigues del formiguer, començant per la Reina Pelada sense Corona ni Coronada.