Llorenç Villalonga Orden de los libros (cronológico)

The best dystopian fiction ever written in Catalan

Mort de dama, va ser escrita el 1921 i publicada al cap de deu anys. Villalonga hi descriu el seu món, un món que com la majestuosa dona Obdúlia, la protagonista del llibre, agonitza lentament i dramàtica. Així, a través d'una sèrie de personatges inoblidables, hi són tipificats i alhora caricaturats diversos estaments representatius d'aquesta vida mallorquina en vies d'extinció, mentre s'anuncia l'arribada «d'uns altres temps i una altra gent, probablement pitjors».

Un clásico de la literatura catalana contemporánea, "Bearn i la sala de las muñecas" de Llorenç Villalonga presenta un retrato inquietante y satírico de una era en declive, centrado en la decadencia de Don Toni y Dona Maria Antònia Bearn: aristócratas, primos, marido y mujer, miembros de la antigua y decadente clase dirigente de su pueblo. La historia es narrada por el ingenuo sacerdote de la familia, Don Joan, quien fue acogido por Don Toni en su infancia. A través de la descripción de la ruina y grandeza de sus benefactores—su antigua mansión familiar, sus grandiosas pero desastrosas excursiones a París y Roma, y los misteriosos eventos que conducen a sus muertes—el devoto Don Joan se enfrenta constantemente a la personalidad impía de Don Toni, su desafío a la autoridad eclesiástica y sus escandalosas aventuras. La "biografía" de los Bearn, que mezcla admiración y condena hacia su mentor, es un testimonio de la eterna atracción del libertino y de las justificaciones que encontramos para nuestros peores impulsos.

Hrdinka románu — dona Obdúlia pochádza zo slávneho rodu Montcadovcov a je na to veľmi hrdá. Má 84 rokov, umiera, ale ani v týchto vážnych chvíľach sa nevzdáva svojich zásad a spôsobov. Je impulzívna a ignoruje etiku. Okolo jej postele sa tisnú príbuzní, ktorí čakajú na dedičstvo. Dona Obdúlia, vzor cnosti a ochrankyňa mravov, umierajúc najradšej spomína na svoje úspechy u mužov, takže je čitateľovi jasné, že to bolí cnosť iba z núdze. Svoj protest voči okolitému svetu najlepšie zvýrazní svojím testamentom. Román sa ponáša na starý portrét z aristokratického salónu. Autor humorne a súčasne vysoko umelecky načrtol boj dvoch svetov - starého, miznúceho, s novým, nadchádzajúcim. A dona Obdúlia, hoci je aj predstaviteľka toho miznúceho sveta., natrvalo utkvie v čitateľovom povedomí. Ve slovenštině, verše přebásnil Miroslav Neman.