Josep Maria de Sagarra Orden de los libros (cronológico)

El Cafè de la Marina (1933) constitueix una fita en la producció dramàtica de Sagarra: un títol ben representatiu del "poema dramàtic", el gènere característic de l'escriptor barceloní. S'hi recreen el món i l'ambient mariners, condensats entre les quatre parets d'una taverna de pescadors, en un poble costaner, vora el cap de Creus: un microcosmos on convergeixen vides pobres, monòtones, escarrassades. Vet aquí l'escenari que emmarca una trama amorosa clàssica: el pare interessat que acorda lliurar la filla a un pretendent ric però repulsiu, contra la voluntat d'ella i les esperances d'un aspirant jove, preferit pel cor de la noia. Hi ha, doncs, un triangle sentimental, rivalitat eròtica, passió latent. A més d'una galeria de personatges secundaris i d'un llenguatge popular viu que, a parer unànime de la crítica, suposen dos mèrits importants, destacables entre altres encerts, d'un clàssic de la dramatúrgia catalana.

Tijdens een zwoele zomervakantie in een arm vissersplaatsje aan de Costa Brava wordt de priesterstudent Quimet verliefd op het naaistertje Marí, het mooiste meisje van het dorp. Na een stormachtige aanzet tot een romance moet Quimet terug naar het seminarie in Girona. Zal hij zijn soutane aan de wilgen hangen? En zo ja, zal de ambitieuze Marí voor Quimet kiezen of voor de veel oudere maar succesvolle vertegenwoordiger in fournituren, meneer Peret? In een even lyrische als sarcastische ode aan de liefde neemt De Sagarra de lezer mee van de ruige Catalaanse kust naar de statige domstad Girona en de geanimeerde marktstad Figueres, om de roman te eindigen in het surreële landschap van Cap de Creus.Josep Maria de Sagarra (1894-1961) was een van de zeldzame kunstenaars die bij leven op handen werden gedragen door zowel collega’s, critici als het grote publiek. Hij liet een omvangrijk oeuvre na, in vrijwel alle literaire genres. De Sagarra bedreef theater, poëzie, journalistiek, reisliteratuur en romankunst, en hij vertaalde Dante, Shakespeare, Molière en Gogol. In de woorden van Eduardo Mendoza: ‘Josep Maria de Sagarra gedroeg zich als een volmaakte heer en schreef als een volmaakte wilde.’

Ein unbezahlter Wechsel und seine fatalen Folgen – als Don Tomàs de Lloberola, das kauzig-hypochondrische Oberhaupt einer verarmten Adelsfamilie in Barcelona, sich weigert, für die Spielschulden seines Sohnes Frederic zu bürgen, löst dies weitreichende Konsequenzen aus. In seinem bekanntesten Roman von 1932 beschreibt Josep Maria de Sagarra, selbst aus der katalanischen Aristokratie, den finanziellen und moralischen Niedergang der stolzen Lloberolas. Der Roman ist ein Schlüsselwerk von epischer Breite, das alle Gesellschaftsschichten Barcelonas umfasst: anachronistische Aristokraten, neureiche Emporkömmlinge, geschäftstüchtige Konkubinen und falsche Heilige. Sagarra blickt mit spöttischer Wortgewalt und kraftvoller Bildhaftigkeit auf das Doppelleben seiner Protagonisten hinter der Fassade strenger Konventionen und entlarvt die Amoralität des katalanischen Bürgertums zu Beginn des 20. Jahrhunderts. Er thematisiert den radikalen Wandel von der Feudal- zur Industriegesellschaft und stellt soziale Machtverhältnisse in Frage. Der Roman spiegelt eine bedeutende historische Zäsur wider: den Übergang von der Diktatur zur kurzlebigen Republik, als die Katalanen für kurze Zeit der Illusion politischer Emanzipation nachhingen. Obwohl die Novellistik in Sagarras Werk eine untergeordnete Rolle spielt, gilt der Roman seit seiner Wiederentdeckung als Meilenstein der katalanischsprachigen Literatur des 20. Jahrhunderts.

Dante Alighieri (1265-1321), padre de la lengua italiana, invirtió doce anos de su vida en escribir la Divina Comedia. Dos hechos biográficos -la muerte de su amada Beatriz y el exilio de su ciudad, Florencia- le sumieron en un estado de incertidumbre y desilusión que sólo logró superar a través de una poesía universalizante que dejó a las generaciones venideras una obra plena de belleza e inmortalidad, base de la literatura alegórica medieval. En la Divina Comedia Dante pretende decir lo que nunca ha sido dicho de mujer alguna: la exaltación del triunfo celestial de la amada, la expresión de un amor que transciende las dimensiones físicas de este mundo y se convierte en pura espiritualidad. El resultado final es un fantástico viajes hacia la redención que abarca todo el argumento existencial, desde la creación del hombre hasta su destino final, la divinidad. Angel Chiclana, de la Universidad Complutense, ofrece en su edición una auténtica guía de lectura, adaptando nuestra sensibilidad moderna a la ideología y la estética medievales y familiarizándonos con los personajes, acontecimientos, instituciones, fuentes literarias y el complejo teológico y filosófico del autor de esta obra cumbre de la literatura universal.

La millor prosa de Sagarra explica Verdaguer i el seu temps. 2a edició.

Un cant al goig de viure i estimar recorre les composicions líriques d'aquest recull. L'edició de cada poema s'acompanya d'una presentació i de notes crítiques en què s'analitzen el tema, els motius i els recursos poètics i estilístics.

La tardor de 1932, Josep M. de Sagarra (1894-1961) va publicar Vida privada, una de les grans novel·les de la història de la literatura catalana. Hi narra la degradació social i moral d'un sector de la burgesia catalana dels anys trenta del segle XX, una societat que Sagarra coneixia bé i que havia observat amb una implacable ironia. La novel·la esdevé un recorregut únic per la Barcelona de l'alta societat, i també per la més baixa, amb un circuit que per salons i sales de juntes, pels cenacles de la burgesia, però també pels seus bordells. Des de la seva publicació, Vida privada s'ha consolidat com una obra cabdal i de referència: el pas del temps, els elogis de la crítica i el constant favor del públic l'han convertida en una novel·la imprescindible.

Una letra de cambio impagada desencadena un chantaje trágico orquestado por un gigoló nihilista, sacudiendo la alta sociedad barcelonesa de los años treinta. Este entorno, que frecuentaba lugares como el Colón y la Maison Dorée, refleja un universo decadente de aristócratas arruinados y miseria moral. En 1932, Josep Maria de Sagarra, reconocido poeta y dramaturgo catalán, se dedicó a escribir lo que sería la "Gran Novela Catalana," logrando un éxito rotundo con su obra. Esta novela, que obtuvo el Premio Creixells y vendió más de cinco mil ejemplares, generó un escándalo comparable al de obras contemporáneas como Plegarias atendidas de Truman Capote, provocando la excomunión de su autor por parte de quienes se vieron reflejados en sus páginas. La prosa de Sagarra, rica y evocadora, captura las convulsiones de su tiempo y rinde homenaje a una patria espiritual en decadencia. La emblemática Pilar de Romaní, condesa de Sallent, simboliza esta pérdida, y su muerte cierra la narrativa. A pesar de su brillantez literaria, la obra fue considerada "escandalosa e inmoral" y no fue autorizada por la censura franquista hasta la década de los sesenta, siendo redescubierta por una nueva generación de novelistas que la reivindicaron como un clásico de la literatura europea.

Catalan