Jacint Verdaguer es aclamado como una de las grandes figuras de la literatura catalana, intrínsecamente ligado al movimiento de renacimiento nacional conocido como Renaixença. Su obra poética se nutre de profundos temas religiosos y nacionales, utilizando magistralmente un lenguaje lírico y estructuras épicas. El estilo de Verdaguer se distingue por su potencia emocional y su habilidad para capturar el espíritu de su época, lo que le valió el reconocimiento de "Príncipe de los poetas catalanes".
Atlantis is a majestic, epic poem and a lasting jewel of Catalan literary tradition. With a colossal architecture and a descriptive power that creates memorable passages of prodigious beauty - the vision of the garden of the Hesperides and the dream of Queen Isabel are just some examples - this poem was the winner of the Jocs Florals in 1877, the forging work of the modern Catalan literary language, and earned Verdaguer literary recognition in and outside of Catalonia.
Canigó és la gran epopeia catalana que narra els orígens llegendaris de la Catalunya cristiana a través de diversos elements de procedència folklòrica, i respon a la voluntat de Verdaguer de posar les bases per a la reconstrucció del país tant des del punt de vista civil i nacional com religiós. Estructurat en dotze cants i un epíleg, el cèlebre diàleg entre els campanars dels monestirs de Cuixà i del Canigó, és un cant apassionat a la natura i una autèntica exaltació de la geografia catalana, alhora que un magnífic monument literari, un fastuós devessall d'imatges recreades amb una esplèndida riquesa lèxica. La narració és una barreja de personatges reals de la nostra història medieval amb d'altres de ficció i l'argument ens explica com Gentil, fill de Bernat Tallaferro, encisat per la fada Flordeneu, és mort pel seu oncle Guifré, acusat de traïció. Finalment, l'abat Oliba planta la creu al cim del Canigó.
L'Atlàntida (1877) és un poema de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Heracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques. En la introducció narra com Colom, encara jove, després d'un naufragi arriba a les costes peninsulars i un ermità li explica la història de l'enfonsament de l'Atlàntida. La conclusió del poema inclou el pressentiment de Colom de la futura descoberta d'Amèrica.
