Gracias por la propina
- 256 páginas
- 9 horas de lectura
Qui va ser el Rubio? Per esbrinar-ho cal que viatgem a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana malgrat haver estat declarada il·legal per un règim que agonitzava, i on Ferran Torrent era un passerell de vint-i-un anys capaç de perdre nou mil pessetes de l'època en una partid a 'històrica'. Justament en aquelles circumstàncies tan poc favorables tots dos es van conèixer, i és a través de la seua relació -la d'un pare i un fill per voluntat pròpia- que podem ser afortunats testimonis de la vida d'uns personatges inefables en un ambient que no ho és menys: els 'amarradors', 'joqueros', i 'cremaors' de tota mena que poblen les partides, a més d'un llaurador ludòpata, una puta princesa i un pioner de la immigració entre molts altres. Però per damunt de tots hi ha el mateix Rubio, un home que manté en l'hermetisme el seu passat i la personalitat del qual exercirà una influència decisiva en el Torrent d'aleshores i en el del futur. Amb La vida en l'abisme Ferran Torrent no tan sols evoca un dels personatges que més ha estimat, sinó que efectua una magnífica reflexió sobre el joc com a mecanisme inherent a la condició humana i descriu alhora un poderós viatge d'iniciació, el d'ell mateix, amb el pols ferm de l'escriptor que ha viscut per contar-ho.
Quan el comissari en cap de la ciutat de València pateix un sorprenent robatori, només un home pot resoldre el cas: Toni Butxana, un detectiu atípic que, desenganyat i al marge d'una llei en la què no creu, sovint ajuda tant els seus clients com els autors dels delictes que investiga. De fet, amb la impagable assistència de dos pispes, no tan sols localitzarà les pertinences robades: descobrirà una trama de segrest que implica terroristes enfervorits, empresaris ombrívols i altres criminals. Tot plegat menarà a l'impactant desenllaç d'una intriga que, entre la ciutat i els seus afores, retrata vides, situacions i tipus humans amb una mestria ja palesa en l'autor.